D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?

September 17, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».

 

Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.

Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra.

Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui el pratenc Salvador Balcells és detingut i multat per Jorge Fernández Díaz com a organitzador de l’acte independentista del Fossar

September 12, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, el 12 de setembre de 1981, un veí del Prat, en Salvador Balcells és detingut per la policia espanyola arran de la seva intervenció a l’acte de l’esquerra independentista del Fossar de les Moreres. Després de 30 hores és alliberat sense càrrecs però atribuint-li “grandes disturbios y alteración del orden público, que culminaron con la quema de dos banderas nacionales”. L’exministre de l’interior del PP i llavors governador civil de Barcelona, en Jorge Fernández Díaz, li imposa una multa de 300.000 pessetes. Blanca Serra i Eva Serra també són multades amb 300.000 pessetes cadascuna pel mateixos fets. El mes de març de l’any següent Fernández Díaz va fer empresonar 6 persones per portar una pancarta independentista.

Durant la Diada diversos membres de l’extrema dreta espanyolista van agredir alguns dels assistents a l’acte del Fossar de les Moreres amb el resultat d’alguns independentistes ferits lleus (un dels feixistes agressors va resultar apunyalat).

Tal dia com avui de 1939 el militant cenetista “Madriles” és empresonat

September 12, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Madriles fotografiat mentre feia el servei militar a Mataró (FF)
Tal dia com avui, un 12 de setembre de 1939 era empresonat a la Model el pratenc Fructuoso Fernández Ungo. El 1947 li va ser concedida la llibertat definitiva on va tornar al Prat. Treballador de la Papelera i afiliat a la CNT durant la República, era conegut com “Madriles”. El 1976, amb la reestructuració de la CNT va participar en la reorganització al Prat. Moriria el 2 de gener de 1999.
x Jordi Ramos

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1942 set llibertaris pratencs van ser sotmesos a un consell de guerra

September 3, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 3 de setembre de 1942, eren jutjats en consell de guerra 15 persones -dels quals 7 del Prat- pel suposat atemptat contra el camp d’aviació del Prat. Majoritàriament acusats de ser membres de les Joventuts Llibertàries, haurien diverses condemnes i 3 penes de mort.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1942 Manuel Arnau Tàrrega va morir al camp de concentració nazi de Gusen

August 21, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1942 moriria al camp de concentració nazi de Gusen el pratenc Manuel Arnau Tàrrega. Arnau havia nascut a Tortosa l’any 1899. Durant uns quants mesos, entre el 1929 i el 1930, va treballar a La Seda. Tenia 43 anys i només en sabem que era sindicalista i que durant la guerra és probable que anés al front.

Deportat per les autoritats Alemanyes el 25 de gener de 1941. Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

Tal dia com avui de 1936 comuniquen al nou Consell Municipal els canvis de seu dels sindicats UGT i CNT

August 5, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Al fons de la imatge el retol de la nova seu de l’UGT a la Plaça de la Vila

Tal dia com avui de 1936 es comunicava al Consell Municipal del Prat que la UGT s’havia instal·lat a un local de la plaça de la Vila núm. 7, i la CNT al carrer Jaume Casanovas núm. 60, al convent de les monges.

El convent fou saquejat el mateix 20 de juliol de 1939, inmediatament després del cop feixista. A més a més de seu durant la Guerra Civil de la CNT. A l’agost 36 al núm 68 s’hi fundaria igualment una escola racionalista amb uns 50 alumnes dirigits per Josefina, companya del cenetista Ramon Huguet.

Tal dia com avui de 1986 ens va deixar l’històric anarcosindicalista pratenc Ramón Huguet

August 3, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica, Uncategorized

Tal dia com avui de 1986, a la localitat occitana de Bellegarde moria als 92 anys, l’històric anarcosindicalista pratenc i pagès de professió, Ramon Huguet Cañelles.

Nascut el 6 de març de 1897 a Sant Martí de Maldà a la comarca de l’Urgell, de ben jovenet es traslladà al Prat de Llobregat on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, amb Demetrio Beriain Azketa, organitzà des del Comitè Antifeixista local la defensa contra l’aixecament al Prat de Llobregat. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1939 era executat pel feixisme l’anarcosindicalista pratenc Francisco Sánchez Costa.

August 2, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 d’agost de 1939 era afusellat al Camp de la Bota per les autoritats franquistes l’anarcosindicalista pratenc Francisco Sánchez Costa.

Tal dia com avui de 1936 Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa

July 31, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Felip Diaz Sandino amb Juan García Oliver del CCMA

Tal dia com avui, un 31 de juliol de 1936, el tinent coronel Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya.

La seva actuació al capdavant de la Conselleria és va veure supeditada però, a les decisions emanades del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l’organisme unitari creat deu dies abans a la calor dels esdeveniments del 19 de juliol, i que entre els mesos de juliol i setembre, assumir l’organització de manera efectiva de totes les qüestions amb implicacions militars i de defensa de Catalunya.

Aquell mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz Sandino va fer publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació. Read the rest of this entry →