Tal dia com avui la Policia Municipal del Prat desallotjava el K.O.P. ‘Les Cases d’en Puig’

July 15, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui, un 15 de juliol de 1998 efectius de la Policia Municipal del Prat desallotjaven el Kasal Okupat del Prat ‘Les Cases d’en Puig’».

 

A les 10 del matí arribava l’ordre de desallotjament per “Les Cases d’en Puig” al despatx dels advocats i advocades firmada pel mateix dia i a la mateixa hora. D’aquesta irregular manera agents de la policia municipal van entrar per la força i detenir una persona, que en aquells moments es trobava a l’interior dormint. Moments després es tapiava i demolia part d’aquesta casa deixant-la totalment inhabitable.

Al vespre, unes 200 persones van recórrer els carrers d’El Prat per tal de protestar per aquest fet fins a arribar a la plaça de la Vila on es va llegir un manifest. A partir d’aquest moment es van produir alguns enfrontaments esporàdics amb la policia municipal que custodiava l’Ajuntament responsable del desallotjament d’aquest casal amb quatre anys de vida, i degà de l’okupació al Prat. Dues hores més tard detingueren aleatòriament a 3 persones, un dels detinguts precisà atenció mèdica a conseqüència de la detenció, on li van cosir 8 punts de sutura.

L’any 2001 era inaugurat l’actual equipament municipal conegut com Les Cases d’en Puig després d’una polèmica remodelació que no respectà l’estructura d’aquest edifici part del patrimoni històric pratenc, ni cap dels elements característics com la destrucció del pou i el forn.

Tal dia com avui de 2001 entre protestes l’Ajuntament va inaugurar les noves Cases d’en Puig

June 26, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 26 de juny de 2001 va inaugurar-se oficialment el Centre d’Informació Ambiental del Prat de Llobregat, més conegut com a les Cases d’en Puig. Aquest és el nom que van rebre els antics habitatges que durant gairebé 200 anys van acollir els jornalers que venien a treballar les terres del Prat. Per aquesta raó eren un referent de la nostra memòria col·lectiva, encara que van adquirir rellevància pública d’ençà la seva okupació i posterior desallotjament.

L’Ajuntament va anunciar aleshores que les Cases d’en Puig, un cop rehabilitades, es convertirien en un espai de participació ciutadana, intercanvi i debat sobre medi ambient i sostenibilitat. Però aquesta procés no va estar exempt de polèmiques, com la destrucció del pou i el forn que hi havia, o la reconstrucció de l’edifici, passant a esdevenir un fals històric, amb poc o res a veure amb l’estructura original. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1925: Autoritats i Mossos d’Esquadra retiren la senyera de Can Piculín

June 14, 2020 in Memòria El Prat

Tal dia com avui, un 14 de Juny de 1925, l’alcalde i els Mossos d’Esquadra del Prat instaven a l’obertura de Cal Piculín amb el canvi de la bandera catalana per la rojigualda monàrquica espanyola.

A mitjans d’abril de 1925, el cap dels Mossos d’Esquadra presenciant les sardanes a la plaça de la Vila ordenava retirar, a les noies que es trobaren ballant, els llacets amb la senyera, amb la seva posterior detenció. Es decideix tancar el Centre Rubricatus i enviar a dos persones a la presó de Sant Feliu. El Centre Rubricatus ubicat a la plaça de la Vila es trobava a l’antiga Sala d’en Bou, al núm. 8. El tancament responia a les exigències del règim de Primo de Rivera contra els símbols i manifestacions culturals catalanes.

Tres anys abans, el 1923, el general Miguel Primo de Rivera havia instaurat a l’estat espanyol una dictadura militar mitjançant un cop d’estat què inicialment comptar amb el suport de la burgesia catalana i la Lliga Regionalista entre d’altres.

Tal dia com avui de 1931 sindicats del Prat assisteixen al III Congrès de la CNT i al IV de l’AIT

June 11, 2020 in Actualitat, Memòria El Prat, Memòria històrica

Congreso de CNT en 1931 from Audiovisuales CNT Madrid on Vimeo.

Després de la proclamació de la II República al 14 d’abril de 1931, entre el 11 i el 16 de juny es celebrà el III Congrés de la CNT i el IV Congrés de l’AIT al Teatro Conservatorio de Madrid.

Assisteixen 418 delegats que representaven a 535.565 afiliats i 511 sindicats; la delegació catalana estava representada per 129 delegats de 92 poblacions i 296.459 federats. Fruit del clima sorgit arran de la proclamació de la II República espanyola. El Prat de Llobregat tindria representació mitjançant en Joan Melich i Josep Pastor,  obrers agrícoles pratencs que actuarien en representació dels sindicats confederals de la població i dels seus 1878 afiliats, una proporció força elevada si tenim en compte que al Prat en aquells temps no hi havia més de set mil habitants..

Entre altres qüestions s’estipulà que s’havia d’aconseguir la col·lectivització de la terra i de tots els mitjans i instruments que cooperaven a la producció. Un objectiu que es va fer realitat al Prat quan esclatà la Guerra Civil.

Tal dia com avui de 1940 el feixisme afusellar el llibertari pratenc Moisés Orcol Elia

June 6, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 era afusellat al Camp de la Bota el pratenc llibertari nascut a Navarra, Moisés Orcol Elia (1909-1940).

Treballador de la Papelera, va ser secretari del Sindicat Únic durant 1931-1933, i regidor durant l’inici de la Guerra Civil per la CNT. Va entrar a la presó de la Model a finals d’abril de 1939 i, posteriorment, executat per les autoritats franquistes.

“Para nosotros cuya juventud pudo sobreponerse a la derrota, uno de los cuadros más dolorosos y tristes fue precisamente el exilio, la huida en sí. Aquellas filas interminables de desgraciados arrastrando penosamente sus destrozadas piernas; niños hambrientos agarrados a los viejos trapos que cubrían los famélicos cuerpos de sus madres pidiendo pan, leche, lo que fuese. Viejecitos arrastrándose sin fuerzas para seguir, y optando al final por acostarse desesperados en las cunetas. Desconsolados, sin moral alguna sin deseos de vivir, cerraban los oídos para no escuchar las llamadas angustiosas de los suyos”.

Memòries de Demetrio Beriáin Azqueta, amic i company de Moisés Orcol.

Tal dia com avui de 1979 te lloc al Prat de Llobregat l’enterrament d’en Fèlix Goñi

June 6, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1979 te lloc al Prat de Llobregat l’enterrament d’en Fèlix Goñi, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Hi assisteixen unes 500 persones.

Arran de la seva mort accidental mentres manipulava un artefacte explosiu foren detinguts 7 independentistes, tots vinculats al PSAN-Provisional (IPC), fins al punt que aquesta organització política va passar a ser titllada per la premsa com la “ETA catalana”. Altres militants van haver de refugiar-se a causa de la persecució policial que va desvetllar aquest succés. A partir d’aquesta mort, que es donava pocs mesos després de l’assassinat de Martí Marcó a mans de la policia, es va començar a configurar l’organització que més endavant prendria el nom de Terra Lliure.

Nascut l’any 1958 al Prat de Llobregat, Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el sobrenom de “Bruc”, va començar la seva iniciació política de ben jove a l’lnstitut del Prat de Llobregat participant tan en les mobilitzacions estudiantils com també en les de caire independentista. Pocs anys després, l’any 1976, va entrar a formar part de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment inicià la seva militància al PSAN-P; treballador a una fàbrica d’indústries químiques del Prat de Llobregat militar sindicalment als Col·lectius d’Obrers en Lluita ( COLL), i fins i tot arribà a presentar-se en les eleccions municipals del seu poble natal com a independent. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui, un 2 de juny de 1979, el pratenc Fèlix Goñi mor mentre preparava una acció de sabotatge amb explosius

June 2, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Text extret del capítol: “Els inicis” (Terra Lliure 1979-1985)de Jaume Fernàndez Calvet

 La matinada del 26 de maig de 1979, un escamot de quatre membres col·loca un artefacte explosiu, amb dos quilos de goma-2 i mecanisme de rellotgeria, a les oficines de l’empresa Renault a la Travessera de Gràcia, cantonada amb el carrer Regàs. Un cop col·locat l’artefacte, se situen a cobert a les cantonades properes i esperen. Inútilment. Passat un marge de temps prudencial, retiren l’artefacte, el desactiven, i se l’emporten. Fetes les oportunes comprovacions, s’adonen que estan vius per miracle. La connexió elèctrica és incorrecta, i si en connectar el detonador no havia explotat tot, era perquè les piles estaven curt-circuitades feia estona i s’havien descarregat. Descobert l’error, acorden repetir l’intent al cap d’una setmana, la matinada del 2 de juny.

La data fixada es troben tots els components de l’escamot, i amb el cotxe d’en Bruc (Fèlix Goñi) van a cercar l’explosiu a un dipòsit de la muntanya. Una estona més tard n’amaguen dos quilos prop de l’hipermercat Carrefour, a la carretera del Prat. Si les coses van bé a la Renault, repetiran l’operació al Carrefour, també de capital francès. Després, amb el cotxe van cap a la Renault i aparquen al carrer Regàs. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2017 es desallotjava l’acampada del teatre Artesà

June 1, 2020 in CULTURA, Memòria El Prat

Tal dia com avui l’any 2017, a les 5:30 de la matinada, 6 furgons dels Mossos d’Esquadra i dues patrulles de la Policia Municipal van desallotjar a les persones acampades davant del teatre Artesà. L’objectiu d’aquesta acampada, que havia començat 5 dies abans, era la d’aturar l’enderroc programat pel dia 6 de juny d’aquest antic edifici patrimonial.

Tot i que els veïns i veïnes van demanar l’ordre judicial pel desallotjament, el cap municipal va al·legar que aquest no era necessari, ja que es tractava de patrimoni municipal i per tant podien entrar quan volguessin. Durant el desallotjament es van identificar a 15 persones i es va confiscar tot el material que els acampats no van poder portar a sobre al ser desallotjats, que va ser portat al magatzem de la Policia Local; molt d’aquest material mai va ser retornat al no poder presentar factura de compra.

Aquell mateix dia 1 de juny, van entrar les màquines per començar a enderrocar l’antic teatre. També el mateix dia, es va convocar una manifestació de protesta per l’enderroc del Artesà i el desallotjament de les persones acampades pels carrers del Prat, que va aplegar a mig miler de persones segons la plataforma “Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà”.

Informació relacionada:

Desallotgen l’acampada per evitar l’enderroc del Teatre Artesà del Prat

Crida a la mobilització i ha acampar davant del Teatre Artesà per aturar l’imminent enderroc i reivindicar la seva rehabilitació

Tal dia com avui de 1939 eren afusellats pel feixisme els pratencs Antonio Martínez i Francisco Verga

May 25, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1939 eren afusellats per les noves autoritats franquistes els pratencs Antonio Martínez Martínez i Francisco Verga Pozo al Camp de la Bota.

Entre l’any 1939 i el 1943 al mateix Camp de la Bota, situat on avui esta el Forum, serien executats onze veïns més del Prat: Julian Acero Tejel,  Miquel Eroles Sorribes, Ignasi Fortuny Català, Josep Frigola Aguiló, Joan Nadal Guixà, Moisés Orcol Elia, Miquel Quiles Tormo, Joan Reixach Prat, Francisco Sánchez Costa, Juan Sánchez Mendía, Lluís Serra Giribert

Tal dia com avui de 2011 el moviment dels indignats va prendre les places

May 15, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 15 de maig de 2011, milers de persones arreu de l’Estat espanyol es manifestaven per demanar una democràcia autèntica. Els dies posteriors a aquesta convocatòria es van ocupar espontàniament les places de diverses ciutats iniciant el que se’n diria Moviment 15M o dels indignats. A través d’assemblees multitudinàries, comissions de treball i grups de discussió, la gent va voler recuperar el control de l’organització social i política des de la base.

A l’acampada de Barcelona s’hi podrien veure també alguns pratencs pernoctant i el moviment acabaria per estendre’s també fins al Prat amb una acampada a la Plaça de la Vila i diverses mobilitzacions. La Riuada se’n faria ressò d’aquell moviment en un ampli reportatge a la secció “A Fons”. Document que en un dia com avui considerem que val la pena recuperar.

[La Riuada] Crònica de una indignació