Tal dia com avui fa 16 anys van okupar el KOP-Alta Tensió

January 25, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 25 de gener de 2003, va ser okupat per més d’un centenar de persones l’edifici de l’antiga central elèctrica de Fecsa-Endesa del Prat. El mateix dia en què havien sortit voluntàriament de l’anterior okupació, el CSO Monmari, en arribar a un pacte amb els membres del Casal d’Avis que allà s’hi havia de construir.

Des de llavors al batejat com Kasal Okupat del Prat-Alta Tensió, centenars de persones i desenes de col·lectius van generar nombroses activitats donant vida a un espai que portava molts anys abandonat, fins al seu  dessallotjament policial a l’octubre del 2009.

Actualment el que havia estat el KOP-Alta Tensió resta reduït a un solar ple de runes.

Tal dia com avui es va inaugurar el Cinema Monmari al Prat de Llobregat.

January 23, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui un 23 de gener de 1947, es va inaugurar el Cinema Monmari al Prat de Llobregat.

En cessar la seva activitat com a cinema l’any 1990, l’edifici va passar a tenir diferents usos; l’Escola de Ballet ‘Olga Socias’, o fins i tot un Centre Social Okupat des de novembre del 2002 fins a finals de gener del 2003, moment en què seria desallotjat voluntàriament pels seus okupants, amb la voluntat de deixar pas al Casal d’Avís que alberga en l’actualitat.

Per saber-ne més: El naixement del Monmari

Mari Pepa Colomer, la noia que volia volar

January 19, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1931 Mari Pepa Colomer li era entregat el carnet d’aviadora a l’Escola d’Aeronàutica d’El Prat. Va ser la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direc­ció General d’Aeronàutica Civil a l’estat espanyol»

x Agnès Rotger | Revista Sàpiens

L’Encarnació estava con­vençuda que quan la seva filla sortia de casa cada matí se n’anava a estudiar a l’Institut de Cul­tura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al car­rer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d’ex­citació es dirigia al Prat.

Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d’un segon pis amb un pa­raigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames, però la il·lusió de volar va quedar intacta. I deu anys més tard, quan uns amics la van dur a fer una volta en una avioneta, la Mari Pepa es va proposar con­vèncer com fos el seu pare que la deixés convertir-se en pilot. Read the rest of this entry →

El Prat i ‘el decret de Nova Planta’

January 16, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1716 , un 16 de gener de 1716, pel Decret de Nova Planta l’Ajuntament d’El Prat seria declarat “Ayuntamiento de realengo del Corregimiento de Barcelona”».

 

Amb la promulgació del decret de Nova Planta del Principat, desprès dels dels regnes de València, Aragó i de Mallorca, s’establia nou ordenament de matriu castellana i inspirat en el model absolutista i centralitzador vigent en la monarquia borbònica francesa des del segle XVI.

Amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya quedaven derogades totes les institucions de govern del Principat. Requisades, abolides i cremades totes les Constitucions de Catalunya, la Corona d’Aragó passaria a l’absolutisme del nou rei Felip V,  i la llengua catalana quedaria proscrita.

Fins a inicis del segle XIX, El Prat estaria sota una demarcació administrativa del regne de Castella, controlada pel càrrec d’un corregidor a Barcelona i amb l’abolició del sometent.

Un dels redactors d’aquest decret justificava la nova legislació sobre els catalans: “el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad… Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan su lengua nativa”

+ Per saber-ne més:
11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

Tal dia com avui de 1978 va tenir lloc el “Cas Scala”, un muntatge policial contra la CNT

January 15, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de fa 40 anys va tenir lloc el ‘cas Scala’; un dels episodis més foscos de “la transició espanyola” urdit pels serveis secrets espanyols del tardo-franquisme».

«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín,  s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT, i provocar la detenció d’un veï del Prat».

 

El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer. No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa  ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial,  mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir Federica Montseny

January 14, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.

Tal dia com avui de fa 110 anys Ferrer i Guàrdia va morir a Montjuïc afusellat per l’estat

January 10, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui és celebra el 110è aniversari de l’afusellament del pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna.

I avui volem recordar les accions dutes a terme per la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” des de l’any 2009, coincidint amb el centenari, i que es venen repetint tots els anys des de llavors reclamant la substitució del Passatge Rector Martí i Pinyol pel del citat pedagog llibertari afusellat al castell de Montjuïc per part de l’estat espanyol després dels fets de la “setmana tràgica”.

Les seves últimes paraules van ser: «Sóc innocent. Visca l’Escola Moderna!»

Per saber-ne més:

Un passatge pratenc per en Ferrer i Guàrdia

​Tal dia com avui de 1999 l’històric anarco-sindicalista pratenc “Madriles” ens va deixar

January 2, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1999, va morir Fructuoso Fernández, anarco-sindicalista pratenc i treballador de la Papelera, també conegut amb el sobrenom del “Madriles”.

Nascut l’any 1912 i d’ascendència basca, va immigrar amb la seva família primer a Madrid i després a El Prat, raó per la qual rebre el malnom del Madriles. Va entrar a treballar amb 14 anys a la fàbrica de la paperera, on s’afiliar a la CNT esdevenint un destacat militant d’aquest sindicat durant el període de republicà i durant la revolució desencadenada posteriorment als fets del 19 de juliol de 1936, periòde en què la fàbrica paperera fou col·lectivitzada i autogestionada pels mateixos treballadors.

Represaliat pel feixisme un cop acabada la guerra civil que el va mantenir tancat a la presó Model de Barcelona i després traslladat a Madrid per fer treballs forçats. L’any 43 seria desterrat a València fins que va poder tornar a El Prat arran de la seva llibertat definitiva dictada l’any 47.

El 1976, amb la reestructuració de la CNT va participar en la reorganització d’aquest sindicat a El Prat.

Fotogràfia: Madriles mentre feia el servei militar a Mataró l’any 1933
 

Tal dia com avui de 1981 atac contra una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

January 2, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1964 el franquisme promet reallotjar a diversos barraquistes a un nou barri al Prat

December 30, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1964 les autoritats franquistes prometien a diversos barraquistes de Barcelona una vivenda digna al nou barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

El franquisme va construir Sant Cosme com a element de propaganda, dintre d’un desordre i descoordinació constructiva sense infraestructures i serveis mínims.

El barraquisme va ser un fenomen davant el problema de la vivenda. Sobretot després de la Guerra Civil, el govern franquista va intentar impedir la seva proliferació. L’intent de reallotjament en habitatges allunyats del centre de la ciutat de Barcelona i construïts amb urgència i materials precaris va fer que moltes famílies accedissin als nous habitatges, però no tot els barraquistes van ser destinats a les noves vivendes. Va ser principalment durant el període de 1957 al 1975, la promesa per part de les autoritats franquistes de la construcció de grans polígons. A finals de la dècada dels 1950 Barcelona allotjava als nombrosos nuclis de barraques el 7% de la població, unes 100.000 persones.

Read the rest of this entry →